El briefing: cinc preguntes que estalvien setmanes

Molts projectes de marca comencen amb un correu de dues línies: «necessitem un web» o «volem canviar el logotip». És un inici legítim, però la qualitat del que passa després (pressupost, temps, resultat) depèn molt d'un document petit i poc glamurós: el briefing.

Un briefing no ha de ser un tractat. Ha de respondre, amb paraules normals, cinc preguntes. Si les tens clares abans de parlar amb un estudi, la primera reunió ja treballa.

Les cinc preguntes que ha de respondre

• Quin problema volem resoldre, explicat en una frase.
• A qui li parlem i què sabem d'aquesta gent.
• Què ha de ser diferent quan el projecte acabi.
• Quan ho necessitem i per què aquella data.
• Amb quina horquilla de pressupost ens movem.

Si alguna resposta és «no ho sabem», també és una resposta útil: marca on cal investigar abans de dissenyar res.

Objectius que es puguin reconèixer

«Volem més notorietat» és un desig, no un objectiu. Un objectiu bo es pot comprobar després: que la gent demani el producte nou al punt de venda, que arribin més sol·licituds pel formulari, que l'equip comercial expliqui el mateix discurs. Si no sabríes dir, d'aquí a sis mesos, si ha funcionat, encara no és un objectiu.

El pressupost no és un secret

Amagar la xifra no protegeix: allarga. Amb una horquilla honesta, l'estudi pot dimensionar la proposta des del primer dia i no presentar un projecte que mai no aprovaràs. No cal la xifra exacta; n'hi ha prou amb l'ordre de magnitud.

Qui decideix

Si la decisió la prenen quatre persones, millor dir-ho al principi. Els projectes s'aturen rarament per falta d'idees; s'aturen perquè apareix una veu nova a la setmana vuit. Saber qui aprova, qui opina i qui executa estalvia voltes a tothom.

La primera conversa

A Hommu, quan comencem una consultoria d'estratègia de marca, la primera conversa serveix exactament per això: ordenar el problema abans de parlar de solucions. Si tens un repte de marca a les mans, escriu-nos i el mirem junts.