El to de veu: com parla la teva marca quan no hi ets
Un to consistent fa que la marca soni sempre com ella mateixa. Tres decisions per definir-lo i mantenir-lo.
Una marca parla molt més del que sembla: al web, a les xarxes, en un correu de resposta, en un anunci. Si cada text el fa una persona diferent sense referències, el resultat és una marca amb molts accents. El to de veu evita aquest efecte.
Tres eixos per triar un to
Es poden col·locar tres parelles i decidir on s’ubica la marca en cadascuna:
- Formal o proper.
- Serè o enèrgic.
- Tècnic o planer.
No hi ha una resposta correcta: hi ha coherència o no.
Un exemple il·lustratiu
Un mateix missatge, dos tons. Formal: «Li comuniquem que hem rebut la seva sol·licitud i serà atesa en breu». Proper: «Hem rebut el teu missatge. Ara el mirem i et diem alguna cosa». Cap és millor en abstracte; cal que encaixi amb la marca i es mantingui.
Vocabulari i límits
Un petit glossari serveix més que un manual llarg: paraules que fem servir, paraules que evitem i dues o tres expressions pròpies. Afegeix-hi un «no direm mai» amb exemples.
Adaptar el registre, no el to
No es parla igual en una publicació a xarxes que en l’atenció al client, però ha de sonar la mateixa marca. Definir aquests registres ajuda que ho faci qualsevol persona de l’equip.
De la veu al relat
Quan el to està clar, és més fàcil escriure textos publicitaris amb titulars i claims, guions per a vídeos i spots i contingut amb veu pròpia. Una bona història no omple espai: es recorda, emociona o mou a actuar.
Una prova ràpida
Reuneix deu textos reals de la marca i llegeix-los junts. Si semblen escrits per la mateixa persona, hi ha una base. Si no, ja saps per on començar.
A Hommu treballem marca, digital i tecnologia des d’una mateixa taula. Si voleu parlar-ne, ens podeu escriure.